Home / 0
Carregant Esdeveniments

« Tots els Esdeveniments

  • Aquest esdeveniment ja ha passat.

DANSA | La consagració de la primavera

abril 1 / 20:00 21:00

Dissabte 1 d’abril | 20:00h
Preu 12€ | 10€ persones associades al RACC i amb carnet de biblioteca | 8€ persones associades al Centre de Sarrià

Amb aquesta coreografia, Carlos Bonilla ha volgut recrear la Consagració de la Primavera des del seu punt de vista personal, recreant un ritual pagà inspirat en les danses antigues eslovenes amb el seu propi estil, per a crear una proposta alliberadora.

L’obra està dividida en dues parts: “L’adoració de la terra” i “El sacrifici”.
La música de la Consagració aconsegueix un llenguatge únic. Carlos Bonilla ha aconseguit a través de la violència rítmica i dissonant de la música crear una obra personal i intimista.
La primavera, estació carregada d’erotisme que desembocava en una explosiva fertilitat, representada pel rapte de les joves, la benedicció de la terra i una dansa frenètica que culmina en
el sacrifici de la jove triada.
La dona és la víctima predominant de les relacions humanes i el seu sacrifici és vist com una fatalitat.
Els moviments corporals proposats per Bonilla mostren un caràcter contemporani amb tota la concepció de la dansa clàssica.
Bonilla ha pres el risc i ha aconseguit portar al present una dansa ritual que desperta un ser primitiu. La representació de la fertilitat, generadora de vida, i en ella, la dona i la terra, dansa inicial a on lo femení i lo masculí es posa de manifest, l’eventual enfrontament dels sexes que es va transformant en seducció i conquesta.

En aquest sentit, el coreògraf explora a fons l’energia dels cossos dels ballarins per a desembocar en una experiència de extàsi: la reapropiació del cos que deixa en llibertat un llenguatge pre-verbal i instintiu. Ha conclòs el ritual primaveral. El sacrifici als déus s’ha complert. La víctima ha dansat fins a aconseguir la mort. L’energia del lliurament ha quedat dispersa fins a tocar-nos en el dolor.

En aquesta ocasió la sang no ha portat la seva habitual florida i renovació. La víctima sembla haver mort en va. Els altres ballarins l’observen sense reconèixer-li la seva immolació. Amb mirades perdudes abandonen l’escenari indiferents davant el ritu. Semblen endevinar una alba igual de fosca a la de tots els dies.
Produeix