MÚSICA | IV Cicle de Cambra del Teatre de Sarrià
octubre 19 / 19:30
Dissabte 19 d’octubre | 19:30h
Sisè concert del IV Cicle de Cambra del Teatre de Sarrià.
En el sisè concert del IV Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià es presentarà un programa
dedicat a la música de César Franck, Leoš Janáčeki Sergei Prokofiev.
La violinista Lana Trotovsek i la pianista i directora del cicle Maria Canyigueral ens oferiran un programa de gran càrrega emocional, presentant una de les Sonates més importants per aquesta formació, la Sonata de César Franck, al costat de la Sonata de Leoš Janáček, impregnada de la foscor i penúries de la primera Guerra Mundial.
El concert finalitzarà amb la Suite Romeo i Julieta de Prokofiev, transportant-nos a una de les tragèdies de Shakespeare més revisitades al llarg de la història de la música.
Joan Vives, músic, divulgador musical i locutor a Catalunya Música, ens acompanyarà amb els comentaris i introducció del concert
Programa
Sonata per a violí i piano en La Major, César Franck (1822-1890)
Allegretto ben moderato
Allegro
Ben Moderato: Recitativo-Fantasia
Allegretto poco mosso
Sonata per a violí i piano JW VII/7, Leoš Janáček (1854-1928)
Con moto
Ballada: con moto
Allegretto
Adagio
Suite Op.64, Romeo i Julieta (Arranjament de Baich/Fletzberger 2012), Sergei Prokofiev (1891-1953)
i.Introducció
ii. Julieta
iii. Dansa dels cavallers
iv. Escena del balcó
v. Dansa de les parelles
vi. Mercuri
vii. Lluita i mort de Tybalt
La Sonata per a violí i piano de César Franck, una de les obres més importants i populars del repertori per a violí i piano, neix com a regal de noces que Franck va obsequiar al gran violinista belga Eugène Ysaÿe el dia del seu casament amb Louise Bourdeau.
El mateix Ysaÿe la va interpretar amb la pianista Marie Léontine Bordes-Pène pels convidats del casament. Durant la seva llarga i exitosa carrera la va continuar presentant a escenaris d’arreu del món, explicant la connexió personal amb l’obra que el conduïa a interpretar l’obra ‘con amore’, i contribuïnt a que César Franck pogués finalment gaudir els darrers anys de la seva vida del reconeixement que es mereixia com un dels grans compositors de la història de la música.
La primera performance en públic es va fer al museu modern de pintura de Brussel·les, novament interpretada per Ysaÿe i Bordes-Pène. L’anècdota explica que la Sonata era l’última obra d’un programa de concert molt extens. Ja fosquejava quan tocaven la Sonata i els tres últims moviments els van haver d’interpretar de memòria, gairebé completament a les fosques.
Sinopsi
El compositor txec Leoš Janáček es troba al costat dels seus compatriotes Smetana i Dvořák en reconeixement.
Moltes de les seves obres a gran escala es van produïr a les dues últimes dècades de la seva vida.
Les seves òperes Katya Kabanova, The Cunning Little Vixen, The Makropoulos Affair i The House of the Dead, i obres com la Sinfonietta i la Glagolitic Mass, es mantenen fermament en el repertori de concerts. Va compondre una quantitat considerable de música coral i de cambra.
Janáček va començar a treballar en la Sonata per a violí i piano l’any 1914 i hi va tornar intermitentment fins el 1922, escrita amb el remoreig de fons de foscor i penúries de la primera Guerra Mundial.
L’estrena va tenir lloc al museu d’arts de Brno l’abril del 1922, pel violinista Frantisek Kudlácek i el pianista Jaroslav Kvapil.
L’obra, estructurada en quatre moviments, es mou a través d’uns paisatges tonals interessants i sorprenents: els moviments són en Re- bemoll menor, mi major, mi bemoll menor i sol sostingut menor.
La única Sonata per a violí i piano del compositor que ha sobreviscut el pas del temps.
En va escriure dues més el 1880 a Dresden i a Viena però desafortunadament els manuscrits s’han perdut.
El segon moviment, la Balada, ja existia com a moviment independent, inclús publicant-se per separat el 1915.
Janacek hauria acabat de compondre la Sonata completa a l’octubre del 1915 però l’obra va ser revisitada al llarg dels anys i exposada a modificacions fins el 1922, data de la seva publicació.
Ballet Romeo i Julieta de S. Prokofiev va ser un encàrrec del teatre de Kirov el 1935, quan encara Prokofiev vivia a occident.
Seria una fita important per la carrera del compositor i que l’encàrrec vingués de Rússia i no d’Occident facilitaria la seva voluntat de tornar al seu país natal.
La idea era que s’estrenés amb el Ballet de Kirov la temporada següent però no va materialitzar-se i Prokofiev va haver d’establir una altra col·laboració, en aquest cas amb el Ballet del teatre Bolshoi de Moscou. També en aquesta ocasió van trencar el contracte, describint el ballet com a ‘no dansable’.
No obstant aquests entrebancs no van aturar a Prokofiev de transcriure dues versions orquestrals i per a piano sol de l’obra, en forma de Suites, el 1936 i 1937 i una tercera versió orquestral el 1946.
No seria fins el 1938 que el Ballet s’estrenaria en un teatre provincial de Brno i finalment el 1940 es presentaria a Kirov, rebent el reconeixement merescut.
Aquesta tragèdia de Shakespeare ja havia inspirat al llarg de la historia a altres compositors: l’òpera I capuleti e i Montecchi de V. Bellini (1830), l’òpera de C. Gounod (1867), la simfonia Romeo i Julieta d’H. Berlioz (1839), la Fantasia-Obertura de P. I. Tchaikovsky (1880).
La versió que escoltarem és un arranjament per a violí i piano de Lidia Baich i Mathias Fletzberger d’alguns moviments, música que prové dels primers dos actes del Ballet original, acabant amb la lluita entre Tybalt i Mercuri i amb la mort de Mercuri.
Biografies
Lana Trotovsekek
La violinista Lana Trotovsek, descrita per Washington Post com “radiant” va fer el seu debut amb la Mariinsky Theatre Orchestra sota la batuta del prestigiós director Valery Gergiev el 2012. El 2014 va interpretar, juntament amb Yuri Bashmet, i, acompanyats per Moscow Soloists, la Sinfonia Concertante de Mozart. I el 2016 va ser la solista del Concert N.1 de Prokofiev acompanyada de la London Symphony Orchestra sota la batuta de Gianandrea Noseda. El 2019 va tocar el Concert de Tchaikovsky amb la Royal Philharmonic Orchestra dirigits per Rafael Payare, el concert de Mendelssoh amb la RTS Symphony Orchestra al Shanghai Oriental Arts Centre, i la Sinfonia Concertante de Mozart amb Maxim Rysanov i l’Orquestra Filharmònica Reial sota Vasily Petrenko el 2022. El 2016/17 Lana va interpretar Concertos dobles per a violí juntament amb Sergey Krylov i la Lithuanian Chamber Orchestra en diverses ocasions incluïnt el Festival Al Bustan al Líban el 2018. A l’estiu de 2017 va estar de gira amb John Malkovich i I Solisti Aquilani, interpretant el concert per a violí en la menor de Bach als festivals Emilia Romagna, Ljubljana i Mittelfest. Des del 2006, Lana és membre del Greenwich Trio, inicialment amb el violoncel·lista Stjepan Hauser. Amb la violoncel·lista Heather Tuach, Yoko Misumi i Lana Trotovšek, han llançat el primer dels tres volums dels trios de piano de Brahms sota el segell Linn Records, Outhere Music, que va rebre una ressenya de 5 estrelles a la BBC Music Magazine, Classica i Diapason. Trotovsek ha tocat al Wigmore Hall, Konzerthaus de Viena, Teatro la Fenice de Venecia, Concertgebouw de Amsterdam, Muziekgebouw Frits Phillips de Eindhoven i en altres sales importants d’Europa, Xina, Japó, a la Península Aràbica i als Estats Units. Les seves interpretacions han sigut retransmeses per BBC Radio 3, Arte TV (France) i RTV ZKP (Eslovènia). Lana ha participat en prestigiosos festivals internacionals com Rheingau, Aix en Provence, Shanghai International Arts Festival, Festival Internacional de Santander, Dubrovnik, Bad Kissingen, St Magnus International, Aldeburgh i el Festival de Ljubljana. Lana Trotovšek és la guanyadora del Premi del Fons Prešeren del 2021 de la República d’Eslovènia, pel seu avenç en els últims tres anys. Viu a Londres i és professora al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance. Manté estrets llaços amb el seu país natal, on actua amb regularitat i és professora visitant a l’Acadèmia de Música de Ljubljana. Toca un violí Pietro Antonio dalla Costa del 1750.Ha actuat sempre com a solista, juntament amb artistes de la talla de J.P.Rampal, M.Maisky, M. Nordmann, F .AYO, N.Zabaleta, V.dels Angels, C.Orbelian, V.Pikaisen, M.Larrieu, J.Suk, A.Nicolet, J.J.Kantorov, A. Marrion, C.Scimone, P.Lukas Graf, Quartet Borodin, etc., essent convidat per les més rellevants orquestres, tals com l’English Chamber Orchestra, Berlin Philarmonic Chamber Orchestra, Wiener Hofburg Orchestra, China National Symphony Orchestra, Philarmonia Virtuosi de Nova York, Franz Liszt de Budapest, entre d’altres.
