En una regió remota i muntanyosa dels Balcans, l’Hatidze Muratova viu amb la seva mare malalta en un poblet sense carreteres, ni electricitat ni aigua corrent. Ella es dedica a criar colònies d’abelles en uns cistells fets a mà que deixa amagats entre les roques. Gràcies a un ritual secret, el preuat líquid que produeixen no s’esgota mai. Sense protecció ni ajuda, és capaç d’amansar-les per poder extreure’n la mel i vendre-la a la ciutat més propera.
L’arribada d’una família nòmada amb la seva furgoneta tronada, set fills inquiets i un ramat de bestiar sembla destorbar la pau de l’Hatidze i de les seves abelles. En un primer moment, els rep amb els braços oberts, oferint-los el seu afecte, el seu brandi i els seus consells d’apicultura. Però no passa gaire temps abans que en Hussein, el patriarca de la família nòmada, vegi l’oportunitat de posar en pràctica els seus interessos comercials amb la mel per poder alimentar els seus infants.
Tot i que l’arribada de la família proporciona companyia i alleujament a la soledat de l’Hatidze, també provoca un sotrac en l’ordre natural de la zona i es converteix en una amenaça per als seus mitjans de supervivència. Un retrat colpidor sobre la desaparició d’una forma de vida, que alhora evidencia el fràgil equilibri entre humanitat i naturalesa a través de la mirada d’una dona resilient i extraordinària.