- Aquest esdeveniment ja ha passat.
III CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | Recital de violí i piano de S. Prokofiev
maig 3 / 20:00 – 21:00
Dimecres 3 de maig | 20:00h
El segon concert del III Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià el dedicarem al músic i compositor Serguéi Prokófiev, en el 70è aniversari de la seva mort.
La violinista Lana Trotovsek i la pianista i directora musical del cicle Maria Canyigueral ens oferiran un monogràfic del compositor, amb una introducció a càrrec del musicòleg, periodista i crític musical Xavier Chavarria.
Programa
Suite Op.64, Romeo i Julieta (Arranjament de Baich/Fletzberger 2012), de SERGEI PROKOFIEV (1891-1953)
i. Introducció
ii. Julieta
iii. Dansa dels cavallers
iv. Escena del balcó
v. Dansa de les parelles
vi. Mercuri
vii. Lluita i mort de Tybalt
Cinc peces de la Suite Cinderella Op.87 (la ventafocs), de S. PROKOFIEV (1891-1953)
i. Vals
ii. Gavotte
iii. Passepied
iv. Fada d’hivern
v. Mazurka
Sonata Op.80 n.1 per a violí i piano, S. PROKOFIEV (1891-1953)
i.Andante assai
ii. Allegro brusco
iii. Andante
iv. Allegríssimo – Andante assai
Sinopsis
Sergei Prokofiev va marxar de la seva Rússia natal el 1918 amb l’esperança de desenvolupar una carrera a occident, residint primer a Estats Units i posteriorment a Alemanya i França. Gradualment va reestablir connexions amb Moscou i el 1936 va tornar a la Unió Soviètica, juntament amb la seva dona, catalana, Carolina Codina, i els seus dos fills, amb el convenciment i esperança que rebria un tractament especial i privilegis. No va ser ben bé així, estava al punt de mira del règim i al 1948 va ser denunciat a la Unió de compositors soviètics i algunes de les seves obres van ser censurades pel règim de Stalin.
Una efemèride curiosa, va morir el 5 de març del 1953, el mateix dia que va morir Stalin.
El Ballet Romeo i Julieta de S. Prokofiev va ser un encàrrec del teatre de Kirov el 1935, quan encara Prokofiev vivia a occident.
Seria una fita important per la carrera del compositor i que l’encàrrec vingués de Rússia i no d’Occident facilitaria la seva voluntat de tornar al seu país natal.
La idea era que s’estrenés amb el Ballet de Kirov la temporada següent però no va materialitzar-se i Prokofiev va haver d’establir una altra col·laboració, en aquest cas amb el Ballet del teatre Bolshoi de Moscou. També en aquesta ocasió van trencar el contracte, describint el ballet com a ‘no dansable’.
No obstant aquests entrebancs no van aturar a Prokofiev de transcriure dues versions orquestrals i per a piano sol de l’obra, en forma de Suites, el 1936 i 1937 i una tercera versió orquestral el 1946.
No seria fins el 1938 que el Ballet s’estrenaria en un teatre provincial de Brno i finalment el 1940 es presentaria a Kirov, rebent el reconeixement merescut.
Aquesta tragèdia de Shakespeare ja havia inspirat al llarg de la historia a altres compositors: l’òpera I capuleti e i Montecchi de V. Bellini (1830), l’òpera de C. Gounod (1867), la simfonia Romeo i Julieta d’H. Berlioz (1839), la Fantasia-Obertura de P. I. Tchaikovsky (1880).
La versió que escoltarem al teatre de Sarrià és un arranjament per a violí i piano de Lidia Baich i Mathias Fletzberger d’alguns moviments, música que prové dels primers dos actes del Ballet original, acabant amb la lluita entre Tybalt i Mercuri i amb la mort de Mercuri.
S. Prokofiev va escriure el seu Ballet la Cinderella (la ventafocs) Op.87 entre el 1940 i el 1944 i es va estrenar al teatre Boshoi de Moscou el 1945. El mateix compositor en va fer transcripcions orquestrals i per a piano sol, tal i com va fer amb el seu Ballet Romeo i Julieta.
La versió que escoltarem en aquest concert és una versió per a violí i piano, arranjament del violinista Mikhail Fichtengoltz (1920-1985).
La última obra que inclou aquest programa monogràfic dedicat a Sergei Prokofiev, per conmemorar el 70è aniversari de la seva mort, és la seva Sonata n.1 Op.80 en fa menor per a violí i piano, probablement una de les obres més fosques del seu catàleg. La va començar a compondre el 1938 però no va ser fins el 1946 que la va acabar, quan la seva segona Sonata ja estava publicada. Una obra virtuosística i amb un missatge musical colpidor i profund, va ser dedicada al violinista David Oistrackh, qui també en va fer l’estrena, juntament amb el pianista Lev Oborin.
Oistrakh explicava que en un assaig amb Prokofiev el compositor va mencionar que les escales ascendents i descendents lleugeres del violí al primer i últim moviment han de sonar ‘com corrents d’aire en un cementiri’, una imatge que descriu la càrrega emocional intrínseca de l’obra, captant la crueltat, el malestar i l’incertesa dels esdeveniments històrics.
Lana Trotovsek
Violí
La violinista Lana Trotovsek ha captivat el públic amb la seva «autèntica sensació d’actuació intuïtiva en directe» (The Strad) i per portar «profunditat i perspicàcia» a les seves interpretacions. Washington Post l’ha descrit com a «Radiant» i lloat el seu «to clar i refinat amb sentit musical de frases i entonació impecable».
Des del seu debut amb Mariinsky Theatre Orchestra sota la direcció de Valeri Guérguiev el 2012, Lana Trotovsek va aparèixer amb algunes de les millors orquestres del món. El 2014, va fer una gira amb els Moscow Soloists i Yuri Bashmet i el 2016 va interpretar el Concert per a violí núm. 1 de Prokófiev amb l’Orquestra Simfònica de Londres sota la direcció de Gianandrea Noseda.
> SABER MÉS
Maria Canyigueral
Piano
«[…] ens trobem amb una pianista de personalitat. Els fruits d’una sensibilitat i un treball ben fet estan a la vista. […] Bona tècnica, precisió, i una expressió mesurada, corporal, deixant la sensació de maduresa en la forma de plantejar el discurs. […]».Jorge de Persia (La Vanguardia).
Premiada en concursos internacionals, el 2010 és finalista del XII Concours International de piano d’Ille de France; el 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres; el 2013 l’hi otorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel·lista Alexander Rolton.
En les darreres temporades s’ha presentat en recitals a Tòquio, a Nagoya, al Wigmore Hall de Londres i a St John Smith Square, al Festival de Ljubljana a Eslovènia, al Lozer Cultureel a Bèlgica, al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori de Girona, a l’Auditori de Caputxins de Figueres dins la Schubertíada, al festival Noches Clásicas de Cádiz, Festival de Portaferrada, al Festival de Cervià de Ter organitzat per Ibercamera, i a diverses ciutats catalanes dins del circuit Xarxa de músiques de Joventuts Musicals de Catalunya.
> SABER MÉS
Xavier Chavarria
Musicòleg, periodista i crític musical
Llicenciat en Filologia Catalana, en Història i Ciències de la Música, i Màster en Musicologia, va fer els estudis de piano, cant i direcció coral a Barcelona i Anglaterra. És realitzador, guionista i locutor a l’emissora Catalunya Música, i va ser guionista i presentador del programa Clàssica de Televisió de Catalunya durant deu temporades.
És docent als cursos de Màster i Postgrau en diverses universitats catalanes, imparteix conferències i Seminaris d’Història de la Música per a diverses entitats arreu de Catalunya i a Espanya. És creador i director artístic del cicle de recitals Audicions Íntimes. Escriu crítica musical i articles d’opinió a Revista Musical Catalana i a Serra d’Or, i forma part del jurat de diversos concursos de música de cambra, de música coral, i de cant.
