IV CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | Sonates i l’ “Arxiduc” de L. van Beethoven

IV Cicle de Música de Cambra

.En el quart concert del IV Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià es presentarà un programa dedicat íntegrament a la música de L. van Beethoven.

El violinista Abel Tomàs, el violoncel·lista Arnau Tomàs i la pianista i directora del cicle Maria Canyigueral ens oferiran un recital que inclou la Sonata Op.24 n.5 per a violí i piano, ‘primavera’, la Sonata Op.5 n.2 per a violoncel i piano i el trio ‘Arxiduc’ Op.97. 

Xavier Chavarria, periodista i crític musical, ens acompanyarà amb els comentaris i introducció del concert.

PROGRAMA

Sonata per a violí i piano en Fa Major Op.24 n.5, L. van BEETHOVEN (1770-1827)

Allegro

Adagio molto espressivo

Scherzo: Allegro molto

Rondo: Allegro ma non troppo

Sonata per a violoncel i piano en Sol menor Op.5 n.2, L. van BEETHOVEN

Adagio sostenuto e espressivo – Allegro molto più tosto presto

Rondo. Allegro

Trio ‘Arxiduc’ en Si bemoll Major Op.97, L. van BEETHOVEN

Allegro moderato

Scherzo

Andante cantabile, ma però con moto

Allegro moderato

Les cinc sonates per a violoncel i piano de Beethoven abasten els tres períodes creatius del compositor, sovint anomenats de formació, de maduresa i etapa final, representant tota la seva evolució vital i musical.

Beethoven va escriure les seves dues sonates Op.5 per a violoncel i piano durant la seva estada a Berlin el 1796. El febrer d’aquell any havia viatjat de Viena a Praga per una gira amb l’intenció de tornar el cap d’unes setmanes a Viena, però al rebre reconeixement artístic i sentir-s’hi a gust va decidir fer extensiu el seu viatge cap a Dresden, Leipzig i Berlin.

A Berlin va conèixer el rei de Prússia Friedrich Wilhelm II, que era un gran apassionat de la música. Beethoven va dedicar-l’hi l’Opus 5 i juntament amb un violoncel·lista de la seva cort, un dels dos germans Duport, les va interpretar davant seu.

Després de les dues sonates Opus 5 Beethoven no tornarà a posar atenció en sonates per a violoncel i piano fins una dècada després, al 1808, quan escriurà la sonata en La major Op.69, en ple període de maduresa.

Nou de les deu sonates que Beethoven va escriure per a violí i piano van ser compostes entre 1797 i 1803, i ell mateix les va interpretar amb diversos violinistes.

L’Op. 24 es va completar el 1801 i inicialment estava pensada com la Sonata que complementaria la quarta, l’Op. 23; Per motius editorials, van acabar publicant-se en números d’Opus diferents.

Ambdues van ser dedicades al banquer comte Moritz von Fries.

El sobrenom de “Primavera” no és original de Beethoven, però sí que capta l’esperit general de l’obra.

L’arxiduc Rodolfo Johann Joseph Rainer Habsburg va néixer en una posició privilegiada.

La seva àvia era l’emperadriu Maria Teresa, mentre que el venerat Josep II era el seu oncle. El seu pare Leopold i el seu germà Franz també van governar l’imperi.

Quedant a la perifèria dels afers d’estat com el fill petit de Leopold, Rudolph va poder dedicar bona part del seu temps a perfeccionar el seu talent musical. Als 16 anys, va deixar el professor oficial dels prínceps imperials i va triar Beethoven, que en aquell moment tenia 34 anys, per què fos el seu professor de piano. També l’hi va donar classes de composició, resultant així en una amistat, devoció i mecenatge de l’arxiduc per l’obra de Beethoven, que es mantindria fins els últims dies de la vida del compositor.

Entre les obres mestres que Beethoven va dedicar al seu benefactor es troben la Missa solemnis, la Gran Fuga Op.133, la Hammerklavier Sonata, la darrera Sonata per a violi i piano, Op.96, i el trio l’Arxiduc, Op.97.

El trio l’Arxiduc Op.97 va ser escrit amb una ràfega d’inspiració del 3 al 26 de març el 1811.

Va completar una dècada de creativitat impressionant que havia començat amb la Simfonia “Eroica”. Arribat al final d’aquesta dècada tan fructífera, el trio “Arxiduc” va representar la plena floració i la coronació del període mitjà del compositor.

Abel Tomàs (violí)

Abel Tomàs Realp va néixer a Barcelona el 1980. Va començar a estudiar música amb el seu pare i el violí amb el seu tiet. Ha estat alumne de Zakhar Bron i de Serguei Fatkouline a la Escuela Superior de Música Reina Sofía i posteriorment de Víktor Tretjakov a la Hochschule für Musik Köln. La seva formació cambrística ha estat profundament influenciada pels mestres Walter Levin, Rainer Schimdt i György Kurtág.

Abel Tomàs ha estat premiat en diversos concursos nacionals i internacionals a Espanya i Argentina. Com a solista ha actuat amb diverses orquestres, com ara l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Orquestra simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica d´Euskadi, l’Orquestra Simfònica de Tenerife i amb directors com James Judd, Junichi Hirokami, Victor Pablo Perez, Carlo Rizzi, Rubén Gimeno i Zubin Mehta. Ha realitzat nombrosos recitals de violí amb piano amb els pianistes Orly Shaham, Miri Yampolsky, Amir Katz, Eldar Nebolsin, Kennedy Moretti i Hyo Sun Lim. També ha col·laborat en concerts de música de cambra amb músics com Gérard Caussé, Marta Gulyas, Suguru Ito i Alexander Melnikov. >SABER MÉS

Arnau Tomàs (violoncel)

Nascut a Barcelona, Arnau Tomàs és actualment reconegut com un dels violoncel·listes més versàtils i polifacètics de la seva generació, combinant projectes solístics amb una intensa activitat cambrística, sent el fundador del Quartet Casals i el Trio Ludwig.

Premiat en diversos Concursos Nacionals i Internacionals, ha ofert nombrosos recitals de violoncel i ha actuat com a solista amb les Orquestres de Radiotelevisió Espanyola, Simfònica de Tenerife, OSV, Simfònica de Galícia i OBC entre d’altres. L’any 1992, va participar activament en la filmació d’un reportatge televisiu sobre Yo Yo Ma al Concertgebouw d’Amsterdam, interpretant suites de Bach per ell.

La seva producció a nivell discogràfic és extensa, amb música des del període barroc fins al segle XX, amb més de 15 cds. Destaquen especialment les seves gravacions de les suites de Bach (2014) i de les sonates i variacions de Beethoven (2016), en les quals va utilitzar arcs històrics del període de la seva composició. >SABER MÉS

Maria Canyigueral (piano)

Maria Canyigueral ha estat descrita per La Vanguardia com “una pianista de gran personalitat”.

En les darreres temporades s’ha presentat en recitals a Tòquio, a Nagoya, al Wigmore Hall de Londres i a St. John Smith Square, al Festival de Ljubljana a Eslovènia, al Lozer Cultureel a Bèlgica, Le Festival Hier&Aujourd’hui a França, al Palau de la Música Catalana, a la Fundación Juan March a Madrid, a l’Auditori de Girona, a l’Auditori de Caputxins de Figueres dins la Schubertíada, al festival Noches Clásicas de Cádiz, Festival de Portaferrada, al Festival de Cervià de Ter organitzat per Ibercamera, i a diverses ciutats catalanes dins del circuit Xarxa de músiques de Joventuts Musicals de Catalunya.

El juny del 2018 va estrenar al Conway Hall de Londres el seu projecte ‘Avant-guarding Mompou’, amb un cicle inèdit de nou compositors europeus escrit especialment per l’ocasió, fent homenatge al cicle de Cançons i danses de Frederic Mompou, interpretat intercalat amb el cicle original de Mompou. L’abril del 2020 va sortir publicat pel segell discogràfic alemany Audite, elogiat per revistes de prestigi internacional com International Piano Magazine, Pizzicato Magazine, la revista Melómano i la revista musical catalana.

Recentment, ha sortit publicada la gravació en directe de la interpretació de la integral de les deu Sonates per a violí i piano de Beethoven durant el Festival de Ljubljana 2020, juntament amb la violinista Lana Trotovsek. 4 discos compactes que s’han enregistrat amb el segell de la Ràdio i Televisió d’Eslovènia amb coproducció amb el festival de Ljubljana.

Trotovsek-Canyigueral aquest any han enregistrat pel segell britànic Somm Recordings l’obra completa per a violí i piano de S. Prokofiev, que es publicarà a finals del 2023.

Recentment, ha acabat d’enregistrar la integral de Sonates i Variacions per a violoncel i piano de L. van Beethoven amb el violoncel•lista Ramon Bassal al Teldex Studio de Berlin.

>SABER MÉS

Xavier Chavarria Musicòleg, periodista i crític musical  

Llicenciat en Filologia Catalana, en Història i Ciències de la Música, i Màster en Musicologia, va fer els estudis de piano, cant i direcció coral a Barcelona i Anglaterra. És realitzador, guionista i locutor a l’emissora Catalunya Música, i va ser guionista i presentador del programa Clàssica de Televisió de Catalunya durant deu temporades. És docent als cursos de Màster i Postgrau en diverses universitats catalanes, imparteix conferències i Seminaris d’Història de la Música per a diverses entitats arreu de Catalunya i a Espanya. És creador i director artístic del cicle de recitals Audicions Íntimes. Escriu crítica musical i articles d’opinió a Revista Musical Catalana i a Serra d’Or, i forma part del jurat de diversos concursos de música de cambra, de música coral, i de cant.