MÚSICA | IV Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià

Cosmos Quartet i Maria Canyigueral al Teatre de Sarrià

A l’últim concert del IV Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià es presentarà un programa dedicat a la música de Johannes Brahms i Antonín Dvořák.

El Cosmos Quartet i la pianista i directora del cicle Maria Canyigueral ens oferiran un programa de gran càrrega emocional, presentant dos dels Quintets amb piano més reclamats a les sales de concert.

Joan Vives, músic, divulgador musical i locutor a Catalunya Música, ens acompanyarà amb els comentaris i introducció del concert.

Una vetllada musical molt especial! No us la perdeu!

PROGRAMA

Quintet amb piano Op.34 en fa menor, JOHANNES BRAHMS (1833-1897)

Allegro non troppo

Andante, un poco adagio

Scherzo: Allegro

Poco sostenuto – Allegro non troppo – Presto non troppo

Quintet amb piano n.2 Op.81 en La Major, ANTONÍN DVORÁK (1841-1904)

Allegro, ma non tanto

Dumka: Andante con moto

Scherzo: Molto vivace

Finale: Allegro

Sinopsis

El quintet amb piano Op.34 de Johannes Brahms, abans d’esdevindre l’obra que coneixem avui va passar per diferents fases metamòrfiques.

Inicialment, va ser concebut com un Quintet de cordes, per a dos violins, viola i dos violoncels, escrit el 1862.

L’amic de Brahms i violinista Joseph Joachim, després d’assajar l’obra durant uns mesos, va comunicar al compositor que a la composició l’hi mancava encant i l’escriptura sobrepassava en molts moments les capacitats dels instruments de corda.

Brahms va pendre’s la crítica seriosament i va sotmetre el Quintet a una revisió, esdevenint una Sonata per a dos pianos. Després d’interpretar-la en públic amb el pianista Carl Tausig a principis del 1864, tampoc l’hi convencia la versió.

El manuscrit va ser confiat a la gran pianista i amiga del compositor Clara Schumann, que també coneixia la versió original, responent que l’escriptura era massa complexa pel piano, que enyorava la riquesa de les cordes i que tantes bones idees requerien una altra instrumentació, gairebé orquestral.

Va ser Hermann Levi, qui va suggerir a Johannes Brahms que transformés la Sonata en Quintet amb piano, resultant la versió final, completada a l’estiu del 1864.

El quintet en Fa Menor Op.34 es va publicar el 1865. No obstant això, Brahms encara dubtós, va decidir publicar també la versió per a dos pianos, com a Op.34a.

Avui dia, el quintet és, de tota la música de cambra de Brahms, la que amb més freqüència es programa a les sales de concert.

Una simbiosi perfecta, amb el piano que proporciona la potència que mancava a la versió inicial i les cordes aportant el color càlid del quintet original.

El Quintet amb piano en La Major Op. 81 d’Antonín Dvořák és una de les obres de música de cambra més significatives del romanticisme tardà.

Escrit entre l’agost i l’octubre del 1887, el Quintet no va ser el primer intent de Dvořák de compondre per aquesta formació.

La seva primera incursió al gènere la va fer molt abans, materialitzant-se amb el seu Quintet Op.5, també en la Major. Es va estrenar a Praga el 1872, no obstant va romandre ignorat en gran manera.

Quinze anys més tard, Dvorák va tornar al Quintet amb l’esperança de revisar-lo, però aviat va avortar la idea i va començar a treballar en una obra totalment nova, el que seria el seu Quintet Op.81.

Es va estrenar a Praga el gener del 1888, tenint una gran rebuda per part del públic i la crítica.

Un mes més tard, Tchaikovsky visitaria la ciutat. A un dels actes organitzats al seu honor, s’interpretaria el Quintet Op.81 de Dvořák, amb gran apreciació per part del compositor rus.

Tan sols al primer any de vida, el Quintet va tenir gran ressò internacional, amb estrenes a Frankfurt, en dues ocasions a Londres, a Amsterdam i Hamburg.