• Música Clàssica

MARISA MARTINS & RAFAEL BONAVITA: VEU I TIORBA

Passions del “Seicento”


Veu i tiorba conflueixen per expressar amb intensitat els afectes, amors i desamors del barroc italià.

Si dolce è il tormento                                                                                 Claudio Monteverdi   (1567-1643)                     

                                                                                                                      

Se l'aura spira                                                                                            Girolamo Frescobaldi      (1583-1643)              

O mio cor                                                                                                       

Cosí mi disprezzate

Dunque dovró

A miei pianti

Lusinghevole passeggio                                                                            Bellerofonte Castaldi   (1580-1649)   

                                                                                                                                                                  

Usurpator tiranno                                                                                      Giovanni Felice Sances   (c. 1600-1679)

                                                                                                                      

Quel sguardo sdegnosetto                                                                         Claudio Monteverdi     (1567-1643)

                                                                                                                        

Folle è ben che si crede                                                                             Tarquinio Merula    (1595-1665)        

Or ch’è tempo di dormire                                                                                 

Chaconne                                                                                                    Robert de Visée    (c. 1650-1725)

                                                                                                                      

Amor ch’attendi                                                                                            Giulio Caccini   (1551-1618)

Amarilli                                                                                                            

Non ha’l ciel cotanti lumi

Amanti, io vi so dire                                                                                     Benedetto Ferrari   (1603-1681)               

                                                                                                                                                                                                                                                                            

Al final del segle XVI els italians es proposen trencar els cànons estètics imperants en la música.

En aquell moment, els intel·lectuals de diversos camps que integraven el cercle de la Camerata fiorentina ja miraven el món a través del telescopi, que s’havia inventat recentment. I Vincenzo Galilei, també membre de la Camerata i pare del petit Galileu, tocava el llaüt i era un teòric musical de renom. Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la complexa i “antiga” polifonia per tal que una sola veu neta expressés els afectes i les passions més diverses de l’ànima humana. En la llavors anomenada “nova música” o “pràctica moderna”, un dels instruments protagonistes per a l’acompanyament era la tiorba, amb les seves catorze cordes. La pràctica del recitar cantant —com ho feia Giulio Caccini, que s’acompanyava a si mateix amb la tiorba— i la bellesa transcendent dels textos musicats de Claudio Monteverdi i de molts dels seus contemporanis van marcar una manera de fer música que trencava les fronteres del temps i que, encara avui en dia, continua sent actual. La proposta ens presenta un programa intens i ple d’emocions, on veu i tiorba conflueixen per expressar una fantàstica —i alhora humana— gamma d’afectes nascuts de l’amor i el desamor en el barroc italià.





MARISA MARTINS & RAFAEL BONAVITA: VEU I TIORBA

Dates funcions

Dijous, 5 de març a les 20:00h

Marisa Martins – Mezzosoprano

La mezzosoprano argentinoespanyola Marisa Martins es posiciona com una de les veus destacades i versàtils del panorama musical actual, captivant el públic amb la seva interpretació apassionada, emotiva i profunda. La seva carrera ha estat reconeguda amb una nominació als premis Grammy del 2004 al millor enregistrament d’òpera per l’òpera "El gato con botas" de Xavier Montsalvatge, dirigida per Antoni Ros Marbà, així com amb l’Orphée d’Or 2008 a la categoria “Grandes Voix Humaines. Henry Jacqueton” per la seva interpretació en “El gran burlador” del segell Lauda.

El seu repertori operístic és ampli i variat, abastant principalment obres de Monteverdi (Ottavia, Proserpina, Minerva), Mozart (Dorabella, Annio, Zerlina, Idamante, Tamiri) i Rossini (Zaida, Doralice, Roggiero). Ha interpretat aquests rols en escenaris de renom internacional, incloent-hi el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatre de la Zarzuela, el Teatre Real de Madrid, la Monnaie de Brussel·les, el Rossini Opera Festival de Pesaro i el Festival Mozart d’A Coruña, entre d’altres. En commemoració del 250è aniversari de Mozart, va fer el seu debut al Festival de Salzburg amb "L’oca del cairo" i "Lo sposo deluso", una experiència que va marcar un punt d'inflexió en la seva carrera.

La seva trajectòria s’ha vist enriquida per col·laboracions amb directors de prestigi com René Jacobs, Harry Bicket, Giovanni Antonini, Fabio Biondi, Christopher Hogwood, Alberto Zedda, Ottavio Dantone i Attilio Cremonesi, aportant una dimensió única a les seves interpretacions i ampliant els seus horitzons artístics.

Amb un interès profund per la interrelació entre la veu i el moviment, Marisa participa en produccions innovadores que combinen música i dansa contemporània en teatres de prestigi com els de Basilea, Lucerna, el Hebbel-Theater de Berlín, l’Òpera de Colònia i la Brooklyn Academy of Music de Nova York. Ha col·laborat amb coreògrafs reconeguts com Trisha Brown, Joachim Schloemer i Charles Moulton, explorant noves formes d'expressió artística que desafien les convencions tradicionals.

Destaca especialment en el camp del Lied, amb una marcada predilecció per la música francesa i espanyola, cosa que l’ha portada a estrenar diverses obres de compositors catalans com Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, Miquel Ortega, Xavier Benguerel, Carlota Garriga, Enric Palomar, David Padrós, Josep M. Mestres Quadreny i Jordi Rossinyol, contribuint significativament a la seva difusió i reconeixement en l’escena musical contemporània.

La seva discografia, que destaca per la seva qualitat i varietat, inclou títols com “Monteverdi Madrigali Guerrieri ed Amorosi” (Harmonia Mundi) amb René Jacobs; Frederic Mompou (Warner Music) amb l’Orquestra Real Filharmonía de Galicia; i diverses gravacions amb Columna Música, com “Frederic Mompou: Combat del Somni”, “Requiem” de Xavier Benguerel (premi CD Compact 2007 en la categoria Música Coral) i “Xavier Montsalvatge: Integral de Canto (Vol. I)”.

www.marisamartins.com


Rafael Bonavita, tiorba

Dins el panorama de la música antiga, Rafael Bonavita és internacionalment reconegut com un dels valors més ferms i versàtils en l’àmbit dels instruments de corda polsada, sempre rigorós amb la filologia històrica i alhora atent a explorar noves vies d’expressió. Nascut a l’Uruguai, es forma primer en guitarra clàssica, per a endinsar-se després en els instruments antics amb Hopkinson Smith a la Schola Cantorum Basiliensis, on obté el Diploma de Solista en llaüts del renaixement i el barroc, tiorba, viola de mà i guitarra barroca. Desenvolupa una intensa activitat concertística i pedagògica a Europa, Àsia i Amèrica, i també col·labora sovint amb directors com Jordi Savall, René Jacobs, Marc Minkowski o Gabriel Garrido, així com amb el conjunt japonès Anthonello.

Ha actuat a la ràdio i televisió de diversos països i ha enregistrat discs per a segells tan prestigiosos com BIS, Harmonia Mundi i Alia Vox, amb gran ressò entre el públic i els mitjans especialitzats. Cal destacar títols, gravats com solista pel segell Enchiriadis, com Principe delle Muse; dedicat a la sofisticada música per a guitarra barroca d’Angelo Michele Bartolotti; Sanz-Murcia, Danzas para guitarra barroca; Música Moderna –una particular i innovadora visió del món de la tiorba a inicis del segle XVII- Al Compás de la Vihuela, que inclou renovades versions dels violistes del segle XVI i composicions del mateix Bonavita. L’any 2010 surt el seu darrer CD, Bach-Bonavita, amb la música del geni alemany i el llaüt barroc.

“…les cordes que vibraren al passat, la poesia del seu ressò, no haurien d’haver deixat de sonar mai. Aspiro a ésser un continuador, un prolongador… del seu encís” 

www.rafaelbonavita.com

Llegir més

Altres esdeveniments

Jazz

ALL STARS JAZZ CONCERT

Dimecres 1 d'octubre 20:00h

Música Clàssica

DANIEL LIGORIO & CHOPIN

Dijous 2 d'octubre 20:00h

Teatre

LLOLL BERTRAN & LA PAELLA DELS DIJOUS

Del 3 al 5 d'octubre