Marisa Martins – Mezzosoprano

La mezzosoprano argentinoespanyola Marisa Martins es posiciona com una de les veus destacades i versàtils del panorama musical actual, captivant el públic amb la seva interpretació apassionada, emotiva i profunda. La seva carrera ha estat reconeguda amb una nominació als premis Grammy del 2004 al millor enregistrament d’òpera per l’òpera "El gato con botas" de Xavier Montsalvatge, dirigida per Antoni Ros Marbà, així com amb l’Orphée d’Or 2008 a la categoria “Grandes Voix Humaines. Henry Jacqueton” per la seva interpretació en “El gran burlador” del segell Lauda.

El seu repertori operístic és ampli i variat, abastant principalment obres de Monteverdi (Ottavia, Proserpina, Minerva), Mozart (Dorabella, Annio, Zerlina, Idamante, Tamiri) i Rossini (Zaida, Doralice, Roggiero). Ha interpretat aquests rols en escenaris de renom internacional, incloent-hi el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatre de la Zarzuela, el Teatre Real de Madrid, la Monnaie de Brussel·les, el Rossini Opera Festival de Pesaro i el Festival Mozart d’A Coruña, entre d’altres. En commemoració del 250è aniversari de Mozart, va fer el seu debut al Festival de Salzburg amb "L’oca del cairo" i "Lo sposo deluso", una experiència que va marcar un punt d'inflexió en la seva carrera.

La seva trajectòria s’ha vist enriquida per col·laboracions amb directors de prestigi com René Jacobs, Harry Bicket, Giovanni Antonini, Fabio Biondi, Christopher Hogwood, Alberto Zedda, Ottavio Dantone i Attilio Cremonesi, aportant una dimensió única a les seves interpretacions i ampliant els seus horitzons artístics.

Amb un interès profund per la interrelació entre la veu i el moviment, Marisa participa en produccions innovadores que combinen música i dansa contemporània en teatres de prestigi com els de Basilea, Lucerna, el Hebbel-Theater de Berlín, l’Òpera de Colònia i la Brooklyn Academy of Music de Nova York. Ha col·laborat amb coreògrafs reconeguts com Trisha Brown, Joachim Schloemer i Charles Moulton, explorant noves formes d'expressió artística que desafien les convencions tradicionals.

Destaca especialment en el camp del Lied, amb una marcada predilecció per la música francesa i espanyola, cosa que l’ha portada a estrenar diverses obres de compositors catalans com Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, Miquel Ortega, Xavier Benguerel, Carlota Garriga, Enric Palomar, David Padrós, Josep M. Mestres Quadreny i Jordi Rossinyol, contribuint significativament a la seva difusió i reconeixement en l’escena musical contemporània.

La seva discografia, que destaca per la seva qualitat i varietat, inclou títols com “Monteverdi Madrigali Guerrieri ed Amorosi” (Harmonia Mundi) amb René Jacobs; Frederic Mompou (Warner Music) amb l’Orquestra Real Filharmonía de Galicia; i diverses gravacions amb Columna Música, com “Frederic Mompou: Combat del Somni”, “Requiem” de Xavier Benguerel (premi CD Compact 2007 en la categoria Música Coral) i “Xavier Montsalvatge: Integral de Canto (Vol. I)”.

www.marisamartins.com

Rafael Bonavita, tiorba

Dins el panorama de la música antiga, Rafael Bonavita és internacionalment reconegut com un dels valors més ferms i versàtils en l’àmbit dels instruments de corda polsada, sempre rigorós amb la filologia històrica i alhora atent a explorar noves vies d’expressió. Nascut a l’Uruguai, es forma primer en guitarra clàssica, per a endinsar-se després en els instruments antics amb Hopkinson Smith a la Schola Cantorum Basiliensis, on obté el Diploma de Solista en llaüts del renaixement i el barroc, tiorba, viola de mà i guitarra barroca. Desenvolupa una intensa activitat concertística i pedagògica a Europa, Àsia i Amèrica, i també col·labora sovint amb directors com Jordi Savall, René Jacobs, Marc Minkowski o Gabriel Garrido, així com amb el conjunt japonès Anthonello.

Ha actuat a la ràdio i televisió de diversos països i ha enregistrat discs per a segells tan prestigiosos com BIS, Harmonia Mundi i Alia Vox, amb gran ressò entre el públic i els mitjans especialitzats. Cal destacar títols, gravats com solista pel segell Enchiriadis, com Principe delle Muse; dedicat a la sofisticada música per a guitarra barroca d’Angelo Michele Bartolotti; Sanz-Murcia, Danzas para guitarra barroca; Música Moderna –una particular i innovadora visió del món de la tiorba a inicis del segle XVII- Al Compás de la Vihuela, que inclou renovades versions dels violistes del segle XVI i composicions del mateix Bonavita. L’any 2010 surt el seu darrer CD, Bach-Bonavita, amb la música del geni alemany i el llaüt barroc.

“…les cordes que vibraren al passat, la poesia del seu ressò, no haurien d’haver deixat de sonar mai. Aspiro a ésser un continuador, un prolongador… del seu encís” 

www.rafaelbonavita.com