Passions del “Seicento”

Veu i tiorba conflueixen per expressar amb intensitat els afectes, amors i desamors del barroc italià.

A finals del segle XVI, els músics italians es proposen trencar els cànons estètics imperants fins aleshores. En el si de la Camerata fiorentina, intel·lectuals i artistes aposten per una nova manera d’entendre la música, abandonant la complexa polifonia antiga per donar pas a una sola veu clara i expressiva, capaç de transmetre les passions més profundes de l’ànima humana.

En aquesta anomenada “nova música” o “pràctica moderna”, la tiorba esdevé un instrument fonamental per a l’acompanyament vocal. La pràctica del recitar cantant —com la de Giulio Caccini, que s’acompanyava a si mateix— i la força expressiva dels textos musicats per Claudio Monteverdi i els seus contemporanis van marcar un estil que encara avui manté plena vigència.

El programa proposa un recorregut intens i ple d’emocions, on veu i tiorba dialoguen per donar forma a una rica i humana gamma d’afectes nascuts de l’amor i el desamor en el barroc italià.

Programa

Durada: 70 minuts

Claudio Monteverdi (1567–1643)

• Si dolce è il tormento
• Quel sguardo sdegnosetto

Girolamo Frescobaldi (1583–1643)

• Se l’aura spira
• O mio cor
• Così mi disprezzate
• Dunque dovrò
• A miei pianti

Bellerofonte Castaldi (1580–1649)

• Lusinghevole passeggio

Giovanni Felice Sances (c. 1600–1679)

• Usurpator tiranno

Tarquinio Merula (1595–1665)

• Folle è ben che si crede
• Or ch’è tempo di dormire

Robert de Visée (c. 1650–1725)

• Chaconne

Giulio Caccini (1551–1618)

• Amor ch’attendi
• Amarilli
• Non ha’l ciel cotanti lumi

Benedetto Ferrari (1603–1681)

• Amanti, io vi so dire

Marisa Martins – mezzosoprano

La mezzosoprano argentinoespanyola Marisa Martins és una de les veus més destacades i versàtils del panorama musical actual. Ha estat nominada als Premis Grammy 2004 al millor enregistrament d’òpera per El gato con botas de Xavier Montsalvatge, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà, i ha rebut l’Orphée d’Or 2008 en la categoria Grandes Voix Humaines. Henry Jacqueton per El gran burlador (Lauda).

El seu repertori inclou obres de Monteverdi, Mozart i Rossini, interpretades en escenaris com el Gran Teatre del Liceu, el Teatre de la Zarzuela, el Teatre Real de Madrid, La Monnaie de Brussel·les, el Rossini Opera Festival de Pesaro i el Festival Mozart d’A Coruña. En el marc del 250è aniversari de Mozart, va debutar al Festival de Salzburg amb L’oca del Cairo i Lo sposo deluso.

Ha col·laborat amb directors com René Jacobs, Harry Bicket, Giovanni Antonini, Fabio Biondi, Christopher Hogwood, Alberto Zedda, Ottavio Dantone i Attilio Cremonesi. Paral·lelament, ha participat en produccions que integren música i dansa contemporània en teatres de Basilea, Lucerna, Berlín, Colònia i la Brooklyn Academy of Music de Nova York.

En el camp del Lied, ha estrenat obres de compositors catalans com Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, Miquel Ortega, Xavier Benguerel, Carlota Garriga, Enric Palomar, David Padrós, Josep M. Mestres Quadreny i Jordi Rossinyol. La seva discografia inclou enregistraments per a Harmonia Mundi, Warner Music i Columna Música.

www.marisamartins.com

Rafael Bonavita – tiorba

Rafael Bonavita és un dels intèrprets més reconeguts en l’àmbit dels instruments de corda polsada dins la música antiga. Nascut a l’Uruguai, es forma en guitarra clàssica abans d’especialitzar-se en instruments antics amb Hopkinson Smith a la Schola Cantorum Basiliensis, on obté el Diploma de Solista en llaüts del renaixement i el barroc, tiorba, viola de mà i guitarra barroca.

Desenvolupa una intensa activitat concertística i pedagògica a Europa, Àsia i Amèrica, i col·labora amb directors com Jordi Savall, René Jacobs, Marc Minkowski i Gabriel Garrido, així com amb el conjunt japonès Anthonello. Ha enregistrat per segells com BIS, Harmonia Mundi i Alia Vox, i com a solista per Enchiriadis, amb treballs com Principe delle Muse, Sanz-Murcia, Música Moderna, Al Compás de la Vihuela i Bach-Bonavita (2010).

www.rafaelbonavita.com