Michael Andreas Häringer, pianista barceloní d’ascendència alemanya, va néixer el 2001 i és descendent directe del compositor Franz Liszt i de la pianista Sophie Menter. Des de molt petit va mostrar un gran talent per la música. El 2005 va començar els estudis a l’Escola Luthier Arts Musicals amb Berta Serra Larrocha, i el 2007, amb només sis anys, ja componia i estudiava piano amb Gennady Dzubenko.

El 2014 va finalitzar els estudis al Conservatori de Música de Barcelona —en només quatre anys— i posteriorment va estudiar a l’ESMUC (2013–2016).

El seu primer èxit públic arribà amb només set anys, amb un concert a l’Església de Sant Gaietà de Barcelona, que el portà a actuar arreu d’Espanya i Europa. Des d’aleshores, ha ofert concerts a ciutats com Madrid, Màlaga, Mallorca, Tolosa, Munic, Viena, Salzburg, Lucerna i Mèxic, entre moltes altres.

Entre el 2008 i el 2009 va guanyar set primers premis i un segon premi en concursos nacionals i internacionals. El 2010, amb només vuit anys, va obtenir el Primer premi al Concurs Internacional de Joventuts Musicals i el Segon premi al Concurs Internacional de Piano de Lleida (categoria fins a 18 anys).

Aquell mateix any va debutar com a solista amb orquestra, interpretant el Concert per a piano en Re Major de Haydn amb la Gnessin Virtuosi de Moscou, i el 2011 el va repetir amb la Filharmònica de Màlaga sota la direcció d’Edmond Colomer. Després d’aquest èxit, fou convidat a Tolosa (França) i, el 2012, interpretà el Concert núm. 1 de Beethoven amb l’Ensemble Orquestral Conjunt XXI.

El 2013 va tocar el Concert núm. 12 de Mozart a la Sala Gran del KKL de Lucerna sota la batuta de Howard Griffiths. El 2014 va fer una gira amb l’Orquestra GIO i estrenà la seva pròpia composició, Polonesa per a piano i orquestra.

El 2015 va interpretar el Concert núm. 5 “Emperador” de Beethoven a Mèxic, i el 2016 va debutar al Palau de la Música Catalana amb la mateixa obra. També aquell any va oferir un recital a la St James’s Piccadilly de Londres, on va estrenar la seva peça Nocturn.

El mateix 2016 va compondre la banda sonora de la pel·lícula Life in Four Elements, enregistrada als Finnvox Studio de Finlàndia, i va fer una transcripció d’El Manisero per a orquestra i piano, interpretada al Grossen Konzertsaal de Viena.

El 2017 va actuar a la Villa Senar (Suïssa), antiga residència de Rakhmàninov, on va estrenar les seves Variacions sobre un tema de Rakhmàninov i Paganini. La seva actuació li va valer una beca de la Fundació Rakhmàninov de Suïssa. Des d’aquell any, participa regularment als concerts CUBA AMIGA d’Erwin Schrott en sales com el Wiener Konzerthaus, la Bayerische Staatsoper o el Festspielhaus St. Pölten.

El 2018 va oferir un recital dedicat a Sophie Menter a la Bayerische Staatsbücherei de Munic i va actuar al Festival Pianissimo Joinville (Brasil). El 2019 fou convidat al Festival d’Estiu d’Oviedo i a l’Auditori de Saragossa.

El 2023 va realitzar una gira als Estats Units (Texas, San Francisco i Los Angeles). El 2024 va actuar al Tokyo Opera Recital Hall i a diverses ciutats del Japó i Taiwan. El 2025 ha ofert recitals a París, Kyoto i Tòquio, i ha debutat com a solista a Taiwan amb el Concert núm. 1 de Liszt.

Entre els seus reconeixements destaquen:

⏵ Primer premi al programa Tú sí que vales (Telecinco, 2012)
⏵ Primer premi a Los Increíbles (Antena 3, 2013)
⏵ Primer premi al concurs Jugend Musiziert (Alemanya, 2014)
⏵ Young Virtuoso Award al Manhattan International Competition (2016)
⏵ Medalla de Plata al Berlin International Music Competition (2018)

Des del seu debut als sis anys, Michael Andreas Häringer ha consolidat una trajectòria internacional que combina virtuosisme, sensibilitat i una connexió natural amb el llegat musical europeu.

Programa

⏵ L. V. Beethoven – Sonata Appassionata - Op. 57 (17 min)
⏵ F. Schubert – Impromptu núm. 3 (4 min)
⏵  F. Chopin – Ballade núm. 1 - Op. 23 (8 min)

⏵ F. Liszt – Sospiro (6 min)
⏵ J. Strauss / A. Schulz-Evler – Blue Danube (8 min)
⏵ F. Chopin – Nocturne Op. 9 núm. 2 (4 min)
⏵ C. Debussy – Clair de Lune (5 min)
⏵ F. Liszt – Hungarian Rhapsody núm. 6 (6 min)