[PRIMERA FUNCIÓ] L’OCCASIONE FA IL LADRO, de Gioachino Rossini / 7a TEMPORADA D’ÒPERA DE CAMBRA DE BARCELONA

Òpera en un acte estrenada a Venècia l’any 1812. El llibretista, Luigi Prividali, va adaptar una comèdia d’Eugène Scribe i Gioachino Rossini, que tenia llavors vint anys, sembla que va compondre la música en només onze dies. Era la quarta de les cinc farses que l’empresari Antonio Cera li va encarregar pel teatre San Moisè.

Sinopsi

La tempesta obliga don Parmenione i el seu criat Martino a cercar l’aixopluc d’un alberg. Mentre sopen arriba el comte Alberto i don Parmenione el convida a xerrar i beure. El comte explica que va camí de Nàpols delerós de conèixer la seva futura esposa i que marxarà prest, només amaini la pluja. A l’hora de pagar, Martino se n’adona que don Alberto s’ha deixat la seva maleta i ha agafat per error la del seu amo. Obren la maleta i troben el retrat d’una noia preciosa. Llavors, don Parmenione s’enamora d’ella i decideix prendre la identitat del comte i emportar-se la núvia.

La noia en qüestió és la marquesa Berenice. Entén que això de casar-se amb un desconegut és cosa de bojos, però tampoc vol trair la voluntat del seu pare que, abans de morir, la va prometre amb el fill del seu millor amic. Llavors proposa l’Ernestina d’intercanviar-se la identitat amb ella per veure de quina de les dues s’enamora. Don Parmenione es presenta a la casa vestit de gala i es troba l’Ernestina. Tot i que no s’hi assembla al retrat, don Parmenione no dubta que es tracti de la marquesa i, de seguida, s’agraden.

En un altre racó de la casa Berenice i don Alberto coincideixen. El comte creu ser davant la seva futura esposa, a la qual troba gentil i bella, però Berenice —tot i que ha quedat també corpresa— segueix amb el seu pla i li diu que s’ha confós i s’ofereix a acompanyar-lo per reunir-se amb la núvia. Les dues parelles es presenten davant de don Eusebio, el tutor de Berenice, i els nois inicien una disputa per acreditar qui dels dos és el veritable comte. Don Parmenione mostra la documentació mentre don Alberto l’acusa de lladre i mentider. Berenice desconfia de don Parmenione i l’acorrala amb un interrogatori. Per la seva banda, don Eusebio i l’Ernestina assetgen Martino, acabat d’arribar a la casa, per esbrinar qui és el seu amo.

Els pretendents s’asserenen i es confessen els seus sentiments; don Parmenione estima Ernestina i el comte Alberto voldria casar-se amb Berenice. Després, don Parmenione es disculpa de la resta, descobreix la seva veritable identitat i resulta ser l’amic del germà d’Ernestina, que no sap res d’ella i l’hi havia demanat ajuda per tal de trobar-la.

“Si el destí juganer decideix convertir un home en lladre, de segur que és per alguna raó de pes”, canten tots plegats. Que agradables són les penes de l’amor quan el premi al patiment és tan plaent!”

Fitxa artística

Títol original  L’occasione fa il ladro, ossia Il Cambio della valigia
Traducció: L’ocasió fa el lladre, o El canvi de la maleta
Compositor Gioachino Rossini
Llibretista   Luigi Prividali

Equip artístic

Direcció musical: Assunto Nese
Direcció artística: Raúl Giménez
Direcció d’escena: Anna Ponces
Pianista repertorista: Viviana Salisi
Orquestra: Barcelona Concertante
Escenografia: Escola Elisava. Tutor: Carles Berga
Vestuari: Núria Cardoner
Il·luminació i Tècnic: Ramón Pasqual
Perruqueria i maquillatge: Kiona Vioque
Sobretítols: Víctor Oller