Imaginem un rei —d’aquells “d’Orient”— que és de bona pasta, però que viu a l’exili (a l’Orient) perquè la justícia de diversos estats d’Occident li busca les pessigolles… i la pasta! Imaginem que, en el 50è aniversari de la mort del dictador (de mala pasta) que el va col·locar al tron, aquest rei ha de tornar per fer el discurs inaugural dels actes —que costen molta pasta— de commemoració de la instauració de la democràcia.

Imaginem que ja ha perdut el costum de fer actes protocolaris i que l’habilitat per pronunciar discursos li comença a fer perdre el nord. Imaginem que l’obliguen a cenyir-se a uns assajos i a un guió estrictíssim per evitar errors i situacions descontrolades que podrien empastifar la reputació de la institució monàrquica.

La inauguració és a punt de començar, però el nostre rei ja n’està fins als… borbons de tot plegat. I decideix improvisar.

Què podria sortir malament?

Nota de l’autor

“Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.”

L’obra gira entorn de la preparació, assaig i realització del discurs inaugural de l’acte de commemoració de la mort del dictador Franco i dels 5o d’anys de D’memocràcia

5O D’ANYS DE D’MEMOCRÀCIA

El protagonista indiscutible és el Rei, conegut sobradament pel públic gràcies a la televisió i a les cinc obres anteriors —Audiència Irreal, Els Bufons del Regne, Protocol per a Camaleons, La Família Irreal i ABDI K.O.— que han girat per tota la geografia dels Països Catalans i Euskadi (tot i haver fet molt poques incursions a Espanya, per raons que es desconeixen).

En aquesta nova entrega, el Rei es veu immers en l’assaig general de l’acte commemoratiu, seguint —o intentant seguir— les instruccions que rep per audiòfon des del control tècnic. Les situacions es construeixen a partir dels conflictes entre les seves obligacions, la seva incapacitat per complir-les i les nul·les ganes que té de dur-les a terme.

Una comèdia àcida i hilarant amb l’estil inconfusible de Toni Albà, amb un gir inesperat que ho capgira tot.

Insisteixo:
“Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.”