Imaginem un rei (com els
d’orient) que és de bona pasta que
viu a l’exili (a l’orient) perquè la
justícia de varis estats (d’occident) li
busquen les pessigolles…i la pasta!
Imaginem que en el 50é aniversari de la
mort del dictador (de mala pasta) que el va
colocar damunt del tron, ha de tornar (d’orient)
per fer el discurs inaugural dels actes (que costen
molta pasta!) de commemoració de la instauració
de la Democràcia.
Imaginem que aquest rei ja ha perdut el costum de fer actes protocolaris i que
l’agilitat de fer discursos li comença a fer perdre el nord.
Imaginem que l’obliguen a cenyir-se a uns assajos i a un guió molt estricte per tal
que no hi pugui haver marge d’error ni situacions descontrolades que podrien
empastifar la reputació de la institució monàrquica.
La inauguració és a punt de començar però el nostre rei n’està fins els… borbons de tot plegat i
decideix improvisar... Què podria sortir malament?
Nota de l’autor:
“Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
L’obra gira entorn a la preparació, assaig i realització del discurs inaugural de l’acte de commemoració de la mort
del dictador Franco i dels “50 AÑOS DE DEMOCRACIA”.
El protagonista indiscutible de l’obra és el REI, que el públic coneix sobradament de la televisió i de les cinc obres
anteriors (Audiència Irreal, Els Bufons del Regne, Protocol per a Camaleons, La Família Irreal i ABDI K.O.) que han
voltat per tota la geografia dels Països Catalans i Euskadi (però poquíssimes incursions a Espanya, no se sap ben
bé perquè). En aquesta nova entrega, el Rei es veu immers en l’assaig general de l’acte commemoratiu, tot seguint
—o intentant seguir— les instruccions que rep a través d’un audiòfon des del control tècnic. Les situacions es
plantegen com a conflictes entre les obligacions del personatge, la incompetència en el moment de realitzar-les i
les nul·les ganes de dur-les a terme.
Una comèdia àcida i hilarant amb l’estil característic de Toni Albà, amb un grir inesperat que ho capgira tot…
Insisteixo:
“Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.