1917 - 1936

La Primera Remodelació

La nova entitat aspirava a un marc més digne per a les seves actuacions i decidí remodelar l’antic teatre en profunditat. El mestre d’obres de Sarrià Jacint Torner va rebre l’encàrrec. Prengué com a model el teatre Romea, de Barcelona, i en construí, de fet, una rèplica en petit. El resultat va ser un teatre a la italiana, amb platea i amfiteatre, tres pisos a la caixa escènica i escenari amb escotillons. A més del teatre, en un extrem del pati també es construí un local social, l’anomenat cafetí. Tot plegat costà 64.216,05 pessetes, sense comptar que els socis de l’entitat col·laboraren desinteressadament en les obres de neteja, moviment de terres, etc.

1897

Els inicis del Teatre

La història del Teatre de Sarrià comença amb el desig de fer teatre. Corre l’any 1897 i als baixos de casa Aymà -del carrer de Caputxins, ara Major de Sarrià núm. 147- s’acaba d’instal·lar l’Acadèmia Josefina, institució fundada l’any anterior pel rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Entre aquelles parets, es produeix la primera vetllada teatral de la nova entitat: una primera part representada pels socis grans, la majoria estudiants de capellà, i una segona part amb la comèdia “El Mestre de Minyons”, de Josep Feliu i Codina, representada per dos mossens i pels nens que havien o acabaven de fer la Primera Comunió. Les representacions teatrals, d’homes sols, tal i com manaven els costums de l’època, s’alternaven amb funcions de titelles. L’èxit va ser tant gran que va fer necessari buscar un nou emplaçament amb millors condicions. Així començà un pelegrinatge per diferents edificis que portà l’Acadèmia Josefina primer a Can Soler -al carrer de la Concepció 12, ara carrer de Graus-, i després al carrer d’Ivorra núm. 1, on va compartir estada amb els tradicionalistes sense que ni uns ni altres s’hi trobessin a gust. Finalment, el 1905, es va fer el darrer trasllat a un local i terreny de la família Mumbrú situat al carrer de Catalunya, actualment Major de Sarrià núm. 117. Correspon a l’actual edifici vell del Centre de Sarrià.

1907

Al pati hi havia un corral que va ser transformat en teatre mentre l’entitat canviava de nom per passar-se a dir Institut de Sant Josep. El nou escenari va ser inaugurat l’any 1907 amb la primera representació de L’Estel de Natzaret (una de les obres del gènere pastorets) a Sarrià. Entre els actors hi havia el nen Josep Vicenç Foix, el futur poeta, en el paper del rabadà Nataniel, i el jove Àngel Obiols, futur fundador de l’Orfeó Sarrianenc, en el paper del sacerdot Uries. L’Estel de Natzaret esdevindrà l’obra emblemàtica de l’entitat i des de llavors s’ha representat ininterrompudament cada Nadal, fora dels anys de la Guerra Civil. A més de l’Estel i de teatre, en el nou escenari hi havia música. L’any 1909 va tenir lloc un concert de l’Orfeó Pàtria, de la Joventut d’Acció Catòlica de Molins de Rei, dirigit pel mestre Miquel Blanc. I és que des de la creació de l’Orfeó Català l’any 1891, l’orfeonisme s’expandí per Catalunya amb la creació d’entitats com l’Orfeó de Sants (1900), l’Orfeó Manresà (1901), l’Orfeó Gracienc (1903), l’Orfeó de Sabadell (1904) i, l’any 1917, l’Orfeó Sarrianenc. Mn Àngel Obiols, l’antic actor de l’Estel i en aquell moment prevere organista de la parròquia de Sarrià, en va ser el fundador i director fins els anys seixanta del segle XX.

1907

Els inicis del Teatre

L’Orfeó Sarrianenc s’acollí als locals de l’Institut de Sant Josep. El 7 d’octubre de 1917, festa de la Mare de Déu del Roser, actuà en la benedicció i lliurament de la bandera catalana destinada a la façana principal de la Casa de la Vila de Sarrià. Va ser el seu primer acte important. L’any següent beneí el seu penó, apadrinat per Maria Batlle, germana de l’alcalde de Sarrià. El 1919 els socis de l’Institut de Sant Josep van dissoldre l’associació i van assumir la personalitat de l’Orfeó Sarrianenc. L’entitat transformada tindrà massa coral, secció teatral, esportiva, colla sardanista, club d’escacs i grup de muntanya. A més, s’hi continuarà representant l’emblemàtic Estel de Natzaret. Des d’aquell moment els veïns de Sarrià coneixeran el Centre i el Teatre com l’Orfeó.