Lana Trotovsek, violí & Maria Canyigueral, piano

V CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA

Ponts sonors: harmonia en la discòrdia

Lana Trotovsek, violí

Maria Canyigueral, piano

Obres de Gerald Finzi, Enric Granados, Lucijan Marija Škerjanc i Richard Strauss

En el cinquè concert del V Cicle de música de cambra del Teatre de Sarrià, sota el títol ponts sonors: harmonia en la discòrdia la violinista Lana Trotovsek i la pianista i directora artística del Cicle de Música de Cambra, Maria Canyigueral, presentaran un programa dedicat a la música de Gerald Finzi, Enric Granados, Lucijan Marija Škerjanc i Richard Strauss.

Aquest programa traça un pont simbòlic enmig d’una Europa sacsejada per tensions ètniques, polítiques i culturals.

El 25 de març de 1916, el món es va commocionar amb la mort d’Enric Granados i la seva esposa, Amparo Gal, víctimes d’un atac submarí al canal de la Mànega en plena primera Guerra Mundial.

Strauss, va viure en primera persona les contradiccions d’un artista en un estat totalitari. Tot i ocupar càrrecs oficials, va mantenir una postura ambigua davant el règim de Hitler, en part per protegir la seva família: la seva nora i els seus néts eren jueus.

Gerald Finzi, nascut a Londres el 1901 en una família d’orígen jueu italià, ell i la seva família, van patir en vida l’ombra de l’antisemitisme.

Una proposta que no només reuneix obres carregades de lirisme i emoció, sinó que juga amb la paradoxa de com la música pot ser espai d’entesa en temps de trencament. Un pont sonor entre diferents èpoques i realitats que troben harmonia en la discòrdia.

Xavier Chavarria, musicòleg i realitzador a Catalunya Música, ens acompanyarà amb els comentaris i introducció del concert.

PROGRAMA

Elegy, GERALD FINZI (1901-1956)

Sonata per a violí i piano H.127, ENRIC GRANADOS (1867-1916)

Intermezzo Romantique, LUCIJAN MARIJA ŠKERJANC (1900-1973)

Sonata per a violí i piano en Mib Major Op.18, RICHARD STRAUSS (1864-1949)

Allegro ma non troppo

Andante cantabile

Andante-Allegro


Lana Trotovsek, violí & Maria Canyigueral, piano

Dijous, 29 de maig a les 20:00h

SINOPSIS

Gerald Finzi (1901–1956) va néixer a Londres en una família d’origen jueu italià. Va perdre el pare quan només tenia set anys i, durant la Primera Guerra Mundial, la seva família es va establir a Harrogate, on començà els estudis musicals amb el compositor Ernest Farrar. Malauradament, Farrar va morir a la guerra, i Finzi va continuar la seva formació amb Edward Bairstow a la catedral de York Minster. Del 1930 al 1933, va ser professor a la Royal Academy of Music.

Profundament influït per la tradició pastoral anglesa i per compositors com Mahler i Vaughan Williams, Finzi desenvolupà un estil líric, melancòlic i íntim, amb una connexió profunda amb la natura i l’espiritualitat. Elegy és l’única obra que compongué per a violí i piano. Completada el 1940, estava pensada com a part d’una futura sonata que mai es materialitzà. S’estrenà el 1954 amb Frederick Grinke i es publicà el 1982 sota l’edició de Howard Ferguson. Amb melodia serena i harmonia quieta, l’obra convida a la contemplació i revela l’essència més lírica del seu llenguatge compositiu.

Enric Granados (1867–1916), compositor lleidatà, va créixer a Barcelona, on inicià els seus estudis musicals. Malgrat les dificultats econòmiques, destacà com a pianista i compositor, i es pogué formar a París amb Charles de Bériot. El seu reconeixement internacional arribà amb obres com Goyescas, estrenada com a òpera al Metropolitan de Nova York el gener de 1916. A Nova York, també va actuar amb Pau Casals i rebé una invitació per tocar a la Casa Blanca.

De tornada a Europa, embarcaren al vaixell britànic Sussex. El 24 de març, un submarí alemany el va torpedinar. Granados, que no va voler abandonar la seva esposa, Amparo Gal, va morir ofegat amb ella. L’atac causà 50 morts i una greu crisi diplomàtica. Els cossos del matrimoni mai no es van recuperar. La seva mort va truncar una carrera brillant. Granados tenia 49 anys. El músic valencià Òscar Briz els dedicà la cançó Enric, Empar i la mar, en homenatge a un amor que ni la guerra va poder separar.

Granados compongué la seva Sonata per a violí i piano per al violinista Jacques Thibaud. No se sap exactament quan la va escriure, ja que no solia datar els seus manuscrits. L’obra es publicà molt després de la seva mort, el 1971.

Lucijan Marija Škerjanc (1900–1973) va ser un compositor, pedagog musical, director d’orquestra, intèrpret i escriptor eslovè. Va destacar com a intèrpret i creador d’obres per a diversos instruments, entre els quals el piano, el violí i el clarinet. El seu estil s’inscriu en el tardoromanticisme, amb influències de l’expressionisme i l’impressionisme. La seva música es caracteritza per un temperament artístic intens, que contraposa passatges foscos amb frases melòdiques d’alta expressivitat.

Richard Strauss (1864–1949) és conegut principalment per les seves obres orquestrals, òperes i cançons. Ja en la seva producció primerenca, mostrava un gran domini instrumental. La Sonata per a violí op. 18, composta el 1887 amb només 23 anys, destaca per la seva virtuositat i profunditat emocional. Escrita abans dels seus primers poemes simfònics (Don Juan, Macbeth), la sonata anticipa la complexitat de les seves obres futures.

El primer i tercer moviments ressonen amb la grandesa de la Simfonia “Eroica” de Beethoven, compartint tonalitat i una energia refinada. Strauss, que considerava la forma sonata una “closca buida”, l’omple aquí d’exuberància temàtica i desenvolupament intricat. El primer moviment és notable per les seves variacions lliures de compàs, mentre que el Finale, amb un preludi evocador per al piano, combina turbulència emocional i tècnica. El moviment central, Andante cantabile, tan ple de lirisme, fou tan popular en el seu moment que es publicà per separat com a obra independent. La sonata va ser escrita el mateix any que Strauss conegué la soprano Pauline de Ahna, amb qui es casaria posteriorment.

BIOGRAFIA

The Strad va descriure el seu últim recital al Wigmore Hall de Londres com “remarcable sensació real d’una interpretació intuïtiva en directe”.

Lana Trotovšek i Maria Canyigueral van iniciar la seva col·laboració amb un projecte discogràfic l’any 2015, enregistrant la sonata d’Enric Granados, la sonata de César Franck i obres de M. L. Škerjanc i Gerald Finzi.

Els Global Music Awards de Califòrnia van premiar aquest primer treball discogràfic amb la medalla d’or l’any 2017.

Des de llavors, el duo ha ofert recitals al Regne Unit, el Japó, Bèlgica, Espanya, Eslovènia, França i Croàcia.

El 2021 es vas publicar l’enregistrament en directe de la seva interpretació de la integral de les deu sonates per a violí i piano de Beethoven, que van oferir en tres recitals consecutius al Festival de Ljubljana 2020. Són quatre discos compactes editats pel segell de la Ràdio i Televisió ZKP d’Eslovènia, amb la coproducció del Festival de Ljubljana.

Recentment han publicat pel segell britànic Somm Recordings un doble disc dedicat a l’obra de Serguei Prokófiev per a violí i piano.


Llegir més

Altres esdeveniments

Jazz

Kimchi & Dani Comas

Dimecres 22 d'octubre 20:00h

Música Clàssica

Albert Guinovart

Dijous 23 d'octubre 20:00h

Jazz

Fede Álvarez Quartet

Dimecres 29 d'octubre 20:00h