Notes de programa:

Ludwig van Beethoven (1770–1827) va escriure els dos trios amb piano Opus 70 durant la seva estada a Heiligenstadt, un suburbi tranquil de Viena, durant l’estiu de 1808.

Aquests trios representen un punt d’inflexió en la composició per a trio amb piano: els tres instruments assumeixen rols solistes, amb discursos independents, i eleven la música de cambra a una escala gairebé sinfònica.

En plena etapa de maduresa de Beethoven, és el mateix període en què escriu les sonates per a piano ‘Waldstein’ i ‘Appassionata’, així com la Tercera i la Cinquena Simfonies —obres que conviuen amb una sordesa ja irreversible.

Tot i la seva manca de dots socials, Beethoven va guanyar l’amistat —i, de vegades, l’afecte— de diverses dones de l’alta societat. Una de les més destacades fou la comtessa hongaresa Anna Maria Erdödy. Casada jove amb un dels primers mecenes de Beethoven, el comte Peter Erdödy, ja estava separada quan va entrar en contacte amb el compositor. L’any 1809, Beethoven va publicar els dos trios Op. 70 amb una dedicatòria a la comtessa.

Durant l’hivern de 1808, la comtessa va acollir Beethoven a casa seva a Viena per ajudar-lo a establir-se a la ciutat i evitar que marxés a Kassel. Va ser en aquest apartament on Beethoven va finalitzar les revisions dels trios i on també els va estrenar en les vetllades musicals que la comtessa organitzava.

La seva relació es va tensar a la primavera de 1809 per una disputa amb un criat, en què la comtessa va intervenir. Beethoven, molest, va marxar de casa i va ordenar canviar temporalment la dedicatòria dels trios a l’Arxiduc Rudolf. Més endavant, però, es reconciliaren i mantingué la dedicatòria original. Posteriorment, Beethoven dedicaria a la comtessa també les dues sonates per a violoncel Op. 102.

El famós sobrenom de ‘Fantasma’, que acompanya el Trio Op. 70 núm. 1, prové de Carl Czerny, deixeble de Beethoven, i fa referència al caràcter fosc i misteriós del segon moviment. L’ús de cromatismes, silencis, trèmolos i una atmosfera gairebé suspesa en el registre greu creen un efecte inquietant. El trio s’obre amb un Allegro energètic i conclou amb un Presto final lluminós, que contrasta amb la tensió acumulada anteriorment.

El Trio Op. 70 núm. 2 consta de quatre moviments. Comença amb una introducció solemne seguida d’un tema dansaire en 6/8. El segon moviment alterna dues melodies contrastants —una en ritme de gavota i una altra en mode menor—, amb variacions i una coda que les combina. Beethoven reutilitzaria aquesta estructura de doble variació en el moviment lent de la Cinquena Simfonia. El tercer evoca un vals lent amb diàleg entre piano i cordes, i el final, viu i rítmic, es basa en un motiu de semicorxeres que reapareix constantment culminant amb una coda enèrgica i brillant.

Biografies:

ABEL TOMÀS, violí

Nascut a Barcelona l’any 1980, Abel Tomàs Realp inicia els seus estudis musicals i de piano amb el seu pare i violí amb el seu oncle. Posteriorment, és alumne de Zakhar Bron i de Serguei Fatkouline a la Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid (1995-98) i Víktor Tretjakov a la Hochschule für Musik de Colònia (1999-2002).

La seva formació cambrística ha estat  profundament influenciada pels mestres Walter Levin (LaSalle Quartet), Rainer Schimdt (Hagen Quartett) i György Kurtág.

Com a solista ha actuat  amb diverses orquestres, entre les quals cal esmentar l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, l’Orquestra Simfònica de Tenerife, l’Orquestra Nacional Clàssica Andorra, l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia i l’Orquestra Simfònica de la SWR de Stuttgart, i amb directors com James Judd, Junichi Hirokami, Victor Pablo Perez, Carlo Rizzi, Inbal, Rubén Gimeno, Xavier Puig, Salvador Mas, Edmon Colomer i Zubin Mehta, entre altres.

A l’edat de 16 anys entra a formar part com a membre fundador del reconegut Quartet Casals, conjunt de cambra amb el qual manté una activitat artística molt intensa des del 1997 fins l’actualitat, amb concerts a les millors sales europees i gires per Amèrica Llatina, Estats Units i Àsia. Des del 2004 el quartet grava exclusivament per Harmonia Mundi, segell discogràfic amb el qual ha realitzat nombrosos enregistraments fins a dia d’avui.

ARNAU TOMÀS, violoncel

Nascut a Barcelona, Arnau Tomàs és actualment reconegut com un dels violocel.listes més versatils i polifacètics de la seva generació, combinant projectes solístics amb una intensa activitat cambrística, sent el fundador del Quartet Casals i el Trio Ludwig.

Premiat en diversos Concursos Nacionals i Internacionals, ha ofert nombrosos recitals de violoncel i ha actuat com a solista amb les Orquestres de Radiotelevisió Espanyola, Simfònica de Tenerife, OSV, Simfònica de Galícia i OBC entre d’altres. L’any 1992, va participar activament en la filmació d’un reportatge televisiu sobre Yo Yo Ma al Concertgebouw d’Amsterdam, interpretant suites de Bach per ell.

Arnau Tomàs és convidat regularment als festivals i cicles de concerts més prestigiosos i té planificada la seva participació a la Cellobiennale d’Amsterdam el 2018.

La seva producció a nivell discogràfic és extensa, amb música des del periode barroc fins el segle XX, amb més de 15 cds. Destaquen especialment les seves gravacions de les suites de Bach (2014) i de les sonates i variacions de Beethoven (2016), en les quals va utilitzar arcs històrics del periode de la seva composició.

Al marge de l’activitat concertística, ha estat professor convidat a la Musikhochschule de Colònia a més de participar en masterclasses tant a Europa com als Estats Units.

MARIA CANYIGUERAL, piano

Maria Canyigueral ha estat descrita per La Vanguardia com “una pianista de gran personalitat”, i el seu darrer recital de piano al Palau de la Música Catalana, El Núvol el va descriure com “una demostració de talent, musicalitat i una sensibilitat que ens va deixar corpresos i gairebé sense alè. Un programa d’aquesta envergadura només està a l’altura d’una pianista de primera divisió”.

En les darreres temporades s’ha presentat al Wigmore Hall de Londres, al Festival Ljubljana, al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori Barcelona, al festival Noches Clásicas de Cádiz i a Oxford, per la Oxford Chamber Music Society.

La temporada passada va interpretar la Fantasia Coral Op.80 de Beethoven al Gran Teatre del Liceu amb l’orquestra Fundació Liceu sota la batuta de Manel Valdivieso i recentment ha interpretat el quart Concert de Beethoven a l’Auditori Eduard Toldrà amb la Camerata Eduard Toldrà i sota la batuta de Marcel Ortega.

El 2018 estrenava al Conway Hall de Londres el seu projecte ‘Avantguarding Mompou’ que va ser mereixedor de l’Arts Council award, presentant-l’ho també al Palau de la Música Catalana i a Fundación Juan March a Madrid.

A nivell cambrístic, més enllà del seu duo estable amb la violinista Lana Trotovšek, ha tingut l’oportunitat de compartir escenari amb artistes com Maurice Hasson, Arnau Tomàs, Abel Tomàs, Felix Klieser, el Cosmos Quartet, Sébastien Hurtaud, David Alegret, Pau Codina, Maria Florea, entre d’altres.

La seva discografia és extensa, incluïnt les integrals per a violí i piano i per a violoncel i piano de Beethoven juntament amb Lana Trotovsek i Ramon Bassal, respectivament; dos discos dedicats a Prokofiev juntament amb Boris Bizjak i Lana Trotovsek i repertori de piano que abasta des de Bach, Haydn i Beethoven fins a Mompou i la música dels noms del panorama musical més actual, entre ells Konstantia Gourzi, Antón García Abril, Nicolas Bacri, Josep Maria Guix i Joan Magrané.