Estepes allunyades

Els dos trios de Dmitri Shostakóvitx i Voces de mi tierra d’Elisenda Fàbregas

• Lana Trotovšek, violí
• Sébastien Hurtaud, violonce
• Maria Canyigueral, piano

Al darrer concert dirigit per Maria Canyigueral del VI Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià, sota el títol Estepes allunyades, la violinista Lana Trotovšek, el violoncel·lista Sébastien Hurtaud i la pianista i directora artística del Cicle de Música de Cambra, Maria Canyigueral, ens oferiran un recital que uneix dues veus aparentment distants: la de Dmitri Shostakóvitx, sorgida de les vastes i ombrívoles terres de l’est europeu, i la d’Elisenda Fàbregas, que en aquest trio s’expressa arrelada a la llum i al record del folklore ibèric.

Tanmateix, entre ambdues veus ressona un impuls rítmic comú, profundament humà, que neix de l’arrel popular, del batec de la terra i de la intensitat emocional.

Els dos trios de Shostakóvitx estan impregnats de la tensió, la ironia i el lament d’una època convulsa. Ja en el Primer Trio en do menor, Op. 8, compost l’any 1923 quan el compositor tenia disset anys, s’hi manifesta una veu jove però extraordinàriament expressiva. L’obra, escrita en un sol moviment i dedicada a Tatiana Glivenko, el seu primer amor, combina una gran intensitat lírica amb una passió desbordada. Tot i la seva aparent simplicitat formal, el trio anticipa trets característics del llenguatge madur de Shostakóvitx: contrastos emocionals, un tractament personal del motiu melòdic i una tensió latent que travessa tota la peça.

Shostakóvitx va acabar d’escriure el seu Segon Trio per a violí, violoncel i piano, Op. 67, l’estiu de 1944, i es va estrenar el novembre del mateix any. L’obra està impregnada de la tragèdia tant nacional com personal d’aquell període, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan Rússia, esgotada, començava a afrontar el devastador balanç de morts, els horrors dels camps d’extermini i el destí dels jueus. En aquells temps turbulents, el compositor també va perdre un amic molt proper, Ivan Sollertinsky, la mort del qual el va afectar profundament, i a qui va dedicar precisament aquest trio amb un clar caràcter elegíac. L’obra es va estrenar a Leningrad amb el mateix compositor al piano, acompanyat pel violinista Dmitri Tsyganov i el violoncel·lista Sergei Shirinsky, amb qui dos anys més tard faria la primera gravació de la composició.

El trio Voces de mi tierra d’Elisenda Fàbregas ressonarà com un bri de llum i esperança contrastada, una veu viva i lírica que beu de la tradició per parlar-nos en present. L’obra va ser composta per al Meininger Trio amb motiu d’un concert dedicat exclusivament a música espanyola, celebrat a Meersburg (Alemanya) el 25 de maig de 2003, i constitueix un tribut a la seva terra natal i a la música espanyola.

El concert comptarà amb els comentaris i la introducció de la musicòloga Victòria Palma, locutora i redactora de Catalunya Música.

Programa

• Dmitri Shostakóvitx (1906–1975)
  Trio per a violí, violoncel i piano en do menor, Op. 8 (1923)
  — Composició en un sol moviment
  (Dedicat a Tatiana Glivenko)
• Trio per a violí, violoncel i piano núm. 2 en mi menor, Op. 67 (1944)
  Andante – Moderato
  Allegro con brio
  Largo
  Allegretto

Elisenda Fàbregas (1955– )

• Voces de mi tierra (2003)
• El cortejo
• Noche en la Alhambra
• La moza y el gitano
• Gigue

Lana Trotovšek

Lana Trotovšek ha captivat el públic per aportar “frescura, profunditat i sensibilitat” a les seves interpretacions. The Washington Post l’ha qualificat de “radiant”, amb un “so net i refinat i una entonació impecable”.

Alumna de Ruggiero Ricci, va debutar com a solista amb l’Orquestra del Teatre Mariinski sota la direcció de Valery Gergiev el 2012 i, des de llavors, ha actuat amb orquestres prestigioses arreu del món. Ha interpretat el Concert per a violí de Beethoven amb Zubin Mehta i l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino (2024), retransmès per Mezzo Live i Medici TV. També ha interpretat obres de Prokófiev, Txaikovski i Wieniawski amb formacions com la London Symphony Orchestra i la Royal Philharmonic Orchestra.

Ha estrenat obres com el Concert per a violí Venus Blazing de Deirdre Gribbin amb la Ulster Orchestra i el Concert per a violí d’Hugo Wolf a Àustria. Ha col·laborat amb compositors i orquestres internacionals i ha estat descrita pel Philadelphia Inquirer com “una veu emergent a tenir en compte”.

Nascuda a Ljubljana en una família de músics, va començar a estudiar violí als quatre anys i va ser mentorada per Ruggiero Ricci a Salzburg. Va estudiar a la Universitat de Ljubljana, on va rebre el Premi Universitari Prešeren el 2005, i posteriorment al Trinity College of Music i al Royal College of Music, on va obtenir diversos premis.

Des del 2006 forma part del Greenwich Trio, amb el qual ha enregistrat els trios de Brahms amb gran èxit de crítica. El 2020 va interpretar les sonates completes de Beethoven al Festival Ljubljana amb la pianista Maria Canyigueral, amb qui col·labora regularment des del 2016. El 2021 van publicar les sonates completes de Beethoven i recentment han enregistrat les obres completes per a violí de Prokófiev, elogiades per la revista Gramophone. Resideix a Londres i és professora al Trinity Laban Conservatoire, mantenint forts vincles amb Eslovènia.

Sébastien Hurtaud

Nascut a La Rochelle (França), Sébastien Hurtaud prové d’una família amant de la música, amb un germà tenor líric. Va iniciar la seva formació al Conservatori de París amb J. M. Gamard i Michel Strauss, i la va continuar al Royal Northern College of Music sota la tutela de Karine Georgian.

Influït pel món de l’òpera, va fer els seus primers passos professionals com a violoncel·lista solista convidat a l’Òpera de la Monnaie, abans d’orientar-se cap a una carrera com a solista i músic de cambra. Ha actuat amb orquestres i en festivals internacionals destacats, interpretant repertori que inclou obres com Don Quixote de Richard Strauss, així com concerts per a violoncel de Gulda, Dvořák, Elgar, Offenbach i Boccherini.

Ha col·laborat amb formacions com l’Orquestra de Katowice, la Filharmònica de Bratislava, l’Orquestra Nacional de Nova Zelanda, l’Orquestra de Bretanya i l’Orquestra de Cambra de Panama City, entre d’altres.

Guardonat amb premis internacionals com la Naumburg Foundation de Nova York, el concurs Aldo Parisot i el prestigiós concurs Adam a Nova Zelanda —on va ser l’únic guanyador francès—, Hurtaud ha treballat estretament amb el seu mentor, el director Werner-Andreas Albert, amb qui ha interpretat el Concert núm. 1 per a violoncel de Shostakóvitx, Op. 107.

La crítica especialitzada ha destacat la seva expressivitat, passió i estil potent en publicacions com Forbes, Gramophone, BBC Music Magazine, The Strad, Artamag i Fanfare Magazine, que l’ha comparat amb grans figures del violoncel com Feuermann i Rostropóvitx.

Maria Canyigueral

Maria Canyigueral ha estat descrita per La Vanguardia com “una pianista de gran personalitat”, i el seu darrer recital de piano al Palau de la Música Catalana va ser definit per El Núvol com “una demostració de talent, musicalitat i una sensibilitat que ens va deixar corpresos i gairebé sense alè. Un programa d’aquesta envergadura només està a l’altura d’una pianista de primera divisió”.

En les darreres temporades s’ha presentat al Wigmore Hall de Londres, al Festival Ljubljana, al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori de Barcelona, al festival Noches Clásicas de Cádiz i a la temporada de cambra d’Ibercamera a l’Auditori de Girona.

La temporada passada va interpretar la Fantasia Coral Op. 80 de Beethoven al Gran Teatre del Liceu amb l’Orquestra Fundació Liceu sota la batuta de Manel Valdivieso, i recentment ha interpretat el Quart Concert de Beethoven a l’Auditori Eduard Toldrà amb la Camerata Eduard Toldrà, sota la direcció de Marcel Ortega.

El 2018 va estrenar al Conway Hall de Londres el seu projecte Avantguarding Mompou, guardonat amb l’Arts Council Award, presentant-lo també al Palau de la Música Catalana i a la Fundación Juan March de Madrid.

La seva discografia, elogiada per la crítica internacional i mereixedora de premis com el Prešeren i una nominació als ICMA, és extensa. Inclou les integrals per a violí i piano i per a violoncel i piano de Beethoven, juntament amb Lana Trotovšek i Ramon Bassal, respectivament; dos discos dedicats a Prokófiev amb Boris Bizjak i Lana Trotovšek, i repertori pianístic que abasta des de Bach, Haydn i Beethoven fins a Mompou i compositors actuals com Konstantia Gourzi, Antón García Abril, Nicolas Bacri, Josep Maria Guix i Joan Magrané.