Notes de programa

Clara Schumann (1819–1896)
Va ser una pianista excepcional, respectada i admirada en una època en què poques dones aconseguien ser reconegudes socialment. Com a compositora, però, no va escriure gaires obres: amb només 36 anys va deixar de compondre, condicionada per les responsabilitats familiars i pels prejudicis socials del seu temps.

Nascuda en una família musical, Clara va conèixer Robert Schumann quan aquest va començar a rebre classes de piano del seu pare, Friedrich Wieck. Hi ha moltes semblances entre el llenguatge compositiu de Clara i el de Robert.

La seva producció inclou un Concert per a piano i orquestra (compost amb catorze anys), obres per a piano sol, cançons per a veu i piano, les Romances per a violí i piano i el Trio per a violí, violoncel i piano que sentirem en aquest recital.

Escrit el 1846 a Dresden, el trio marca un punt d’inflexió: és la seva primera incursió en la música de cambra sense veu, en un moment personalment difícil, amb la salut de Robert greument afectada.

El 1853, però, va ser un any de llum. Clara va reprendre la composició després d’un llarg silenci, inspirada per la visita del jove Johannes Brahms, que va conviure amb la família Schumann durant gairebé un mes. D’aquell estiu en van sorgir les tres Romances Op. 22 per a violí i piano, les darreres peces que va escriure. Després de la mort de Robert, Clara va abandonar gairebé del tot la composició i es va dedicar a la interpretació i a preservar el llegat del seu marit. Tot i així, la seva figura va esdevenir un referent. Com ella mateixa va escriure:

“Una dona no hauria de desitjar compondre. 
Mai n’hi ha hagut una que ho hagi 
aconseguit. Jo tampoc seré la primera.”

Franz Schubert (1797–1828)

Va viure tota la seva curta vida dins un entorn modest i burgès vienès, lluny dels cercles aristocràtics. Sense gaire mecenes ni encàrrecs, va crear una obra immensa, plena d’intimisme, sinceritat i emoció pura.

Tot i morir amb només 31 anys, Schubert va deixar un llegat colossal que anticipava moltes de les grans línies del Romanticisme musical. Durant la seva darrera dècada va escriure algunes de les obres més profundes i visionàries del repertori romàntic: els últims quartets de corda, els dos trios per a piano, el quintet de cordes en do major, el Quintet “La truita”, i una simfonia gegantina en do major.

El Trio en Mi♭ major, D. 929, escrit el 1827, és una de les seves obres mestres i una fita de la música de cambra del segle XIX. Schumann en va dir que tenia una “longitud celestial”, amb gairebé tres quarts d’hora de durada.

Ampliament valorat per la seva bellesa lírica i profunditat emocional, aquest trio combina la riquesa melòdica dels lieder de Schubert amb una arquitectura formal sòlida i innovadora. És, com tantes obres seves, un cant sense paraules: melodies que semblen voler ser cantades i que ens parlen directament a l’ànima.

Biografia del Trio Da Vinci

Fundat el 2018, el Trio Da Vinci s’ha consolidat com una de les principals formacions de cambra del panorama musical català.

Des del seu debut a L’Auditori de Barcelona (Festival Emergents, 2021), han actuat en festivals internacionals com el Festival Pablo Casals de Prades, el Festival de Torroella de Montgrí, o el Festival Radio France de Montpellier.

El 2022 van debutar al Palau de la Música Catalana, dins la temporada del Petit Palau, i han actuat a escenaris com el Palau de la Música de València, Schubertíada de Valdegovia, Festival Cervià d’Ibercamera, Festival Barcelona Obertura, Auditori Enric Granados de Lleida, Schubertiade à Fribourg (Suïssa) o la Sala cu Orgă de Chișinău (Moldàvia).

Aquesta temporada han interpretat per primera vegada el Triple Concert de Beethoven amb l’OSSC.

Són guanyadors de la 14a edició del Premi BBVA Montserrat Alavedra de música de cambra de Terrassa, i han enregistrat per a Radio France, Catalunya Música, Radio Clásica (RNE) i la Televisió Nacional Moldava (TRM).

La Maria i en Blai toquen instruments construïts per luthiers catalans: un violí d’Eduard Sitjas (2024) i un violoncel de Jaume Bosser (2020).